giovedì 24 maggio 2007

martedì 22 maggio 2007

Sa calada de su sole



S'annu coladu aio fatu unu rigore de pranos, a sa fine non seo resurtada a nde cumprire mancu unu, sa vida at leadu su cursu suo e totu su chi aio chèrfidu fàghere non l'apo fatu. In cumpensu apo coladu totu sos seros de s'istiu cun sas amigas mias passizende peri sos caminos de sos sartos e inghìriu inghìriu a sa bidda, mi so godida onni sero sa calada de su sole. Cun custa imàghine bos cherzo amustrare cantu podet èssere meravizosu su de cuntemplare una cosa sìmile

venerdì 18 maggio 2007

mercoledì 16 maggio 2007

CONCILIO VATICANO II

Costituzioni
Sacrusanctum Concilium
36. §1. Linguae latinae usus, salvo particulari iure, in Ritibus latinis servetur. (Latino)

§2. Cum tamen, sive in Missa, sive in Sacramentorum administratione, sive in aliis Liturgiae partibus, haud raro linguae vernaculae usurpatio valde utilis apud populum exsistere possit, amplior locus ipsi tribui valeat, imprimis autem in lectionibus et admonitionibus, in nonnullis orationibus et cantibus, iuxta normas quae de hac re in sequentibus capitibus singillatim statuuntur.

§3. Huiusmodi normis servatis, est competentis auctoritatis ecclesiasticae territorialis, de qua in art. 22 § 2, etiam, si casus ferat, consilio habito cum Episcopis finitimarum regionum eiusdem linguae, de usu et modo linguae vernaculae statuere, actis ab Apostolica Sede probatis seu confirmatis.

§4. Conversio textus latini in linguam vernaculam in Liturgia adhibenda, a competenti auctoritate ecclesiastica territoriali, de qua supra, approbari debet.

36. A língua litúrgica: traduções (Portoghese)

1. Deve conservar-se o uso do latim nos ritos latinos, salvo o direito particular.

2. Dado, porém, que não raramente o uso da língua vulgar pode revestir-se de grande utilidade para o povo, quer na administração dos sacramentos, quer em outras partes da Liturgia, poderá conceder-se à língua vernácula lugar mais amplo, especialmente nas leituras e admonições, em algumas orações e cantos, segundo as normas estabelecidas para cada caso nos capítulos seguintes.

3. Observando estas normas, pertence à competente autoridade eclesiástica territorial, a que se refere o artigo 22.2, consultados, se for o caso, os Bispos das regiões limítrofes da mesma língua, decidir acerca do uso e extensão da língua vernácula. Tais decisões deverão ser aprovadas ou confirmadas pela Sé Apostólica.

4. A tradução do texto latino em língua vulgar para uso na Liturgia, deve ser aprovada pela autoridade eclesiástica territorial competente, acima mencionada.

D. Normas para a adaptação da Liturgia à índole e tradições dos povos





36. Llengua litúrgica (Catalano)


Es conservarà l’ús de la llengua llatina en els ritus llatins, excepte dret particular.
No obstant això, com l’ús de la llengua vulgar és molt útil per al poble en no poques ocasions, tant en la Missa com en l’administració dels Sagraments i en altres parts de la Litúrgia, se li podrà donar una major cabuda, especialment, en les lectures i admonicions, en algunes oracions i cants, conforme a les normes que sobre aquesta matèria s’estableixin en cada cas en els capítols següents.
El compliment d’aquestes normes, serà d'incumbència de la competent autoritat eclesiàstica territorial, de la qual es parla en l’article 22,2, determinar si ha d’utilitzar-se la llengua vernacla i en quina extensió; si fes menester es consultarà els Bisbes de les regions limítrofes de la mateixa llengua. Aquestes decisions han de ser acceptades, és a dir confirmades per la Seu Apostòlica.
La traducció del text llatí a llengua vernacla, que ha d’usar-se en la Litúrgia, ha de ser aprovada per la competent autoritat eclesiàstica territorial abans esmentada.






Lengua litúrgica (Castellano)

36. § 1. Se conservará el uso de la lengua latina en los ritos latinos, salvo derecho particular.
§ 2. Sin embargo, como el uso de la lengua vulgar es muy útil para el pueblo en no pocas ocasiones, tanto en la Misa como en la administración de los Sacramentos y en otras partes de la Liturgia, se le podrá dar mayor cabida, ante todo, enlas lecturas y moniciones, en algunas oraciones y cantos, conforme a las normas que acerca de esta materia se establecen para cada caso en los capítulos siguientes.
§ 3. Supuesto el cumplimiento de estas normas, será de incumbencia de la competente autoridad eclesiástica territorial, de la que se habla en el artículo 22, 2, determinar si ha de usarse la lengua vernácula y en qué extensión; si hiciera falta se consultará a los Obispos de las regiones limítrofes de la misma lengua. Estas decisiones tienen que ser aceptadas, es decir, confirmadas por la Sede Apostólica.
§ 4. La traducción del texto latino a la lengua vernácula, que ha de usarse en la Liturgia, debe ser aprobada por la competente autoridad eclesiástica territorial antes mencionada.



36. 1. Particular law remaining in force, the use of the Latin language is to be preserved in the Latin rites. (Inglese)

2. But since the use of the mother tongue, whether in the Mass, the administration of the sacraments, or other parts of the liturgy, frequently may be of great advantage to the people, the limits of its employment may be extended. This will apply in the first place to the readings and directives, and to some of the prayers and chants, according to the regulations on this matter to be laid down separately in subsequent chapters.

3. These norms being observed, it is for the competent territorial ecclesiastical authority mentioned in Art. 22, 2, to decide whether, and to what extent, the vernacular language is to be used; their decrees are to be approved, that is, confirmed, by the Apostolic See. And, whenever it seems to be called for, this authority is to consult with bishops of neighboring regions which have the same language.

4. Translations from the Latin text into the mother tongue intended for use in the liturgy must be approved by the competent territorial ecclesiastical authority mentioned above.

36. Latino e lingue nazionali nella liturgia (Italiano)

L'uso della lingua latina, salvo diritti particolari, sia conservato nei riti latini.
Dato però che, sia nella messa che nell'amministrazione dei sacramenti, sia in altre parti della liturgia, non di rado l'uso della lingua nazionale può riuscire di grande utilità per il popolo, si conceda alla lingua nazionale una parte più ampia, specialmente nelle letture e nelle ammonizioni, in alcune preghiere e canti, secondo le norme fissate per i singoli casi nei capitoli seguenti.
In base a queste norme, spetta alla competente autorità ecclesiastica territoriale, di cui all'art. 22- 2 (consultati anche, se è il caso, i vescovi delle regioni limitrofe della stessa lingua) decidere circa l'ammissione e l'estensione della lingua nazionale. Tali decisioni devono essere approvate ossia confermate dalla Sede apostolica.
La traduzione del testo latino in lingua nazionale da usarsi nella liturgia deve essere approvata dalla competente autorità ecclesiastica territoriale di cui sopra.
FONTI
www.vatican.va
www.arqbcn.org

SA LIMBA NADIA IN SA LITURGIA

S'impreu de sa limba nàdia in sa missa, in s'amminastrazione de sos sacramentos, o àteras partes de sa liturgia, podet èssere unu bantagiu mannu pro sas pessones, su limite de s'impreu si podet allargare.
Custu si diat pòdere impreare in sas leturas e in sas ammonitziones, in carchi preghiera e cantu.
Sas regulas subra de custa chistione ant a èssere tratadas in sos capitolos chi sighint.


S'autoridade eclesiastica territoriale cumpetente, numenada in s'art. 22.2, detzidit comente e in cale manera si devet impreare su linguagiu vernaculare, sos decretos issoro devent èssere aprovados dae sa Sede Apostolica.
S'autoridade pro detzidere devet pedire cussìgiu a sos piscamos de sas biddas a curtzu chi faeddant sa matessi limba.

Giuanna e Tonnedda!!!!

martedì 15 maggio 2007

LIMBA NADIA O LIMBA NATZIONALE?

Pighende in cunsideru totus sas tradutziones, amus bidu chi dae una visione generale su sensu de su testu non càmbiat; francu in sa versione in limba italiana in ue, imbetzes de limba vulgare o vernaculare o “madre”, est impreadu su tèrmine “limba natzionale” .
De seguru su tèrmine no est istadu issèberadu pro casu, ma est a sa base de unu ligàmene forte intre religione de istadu e limba de istadu.
A pàrrere nostru custa est sa manera, pagu crara a su cumintzu, pro punnàre chi s’ùnica limba est s’italianu, essende cussa natzionale.
Gosi si nche catzat importàntzia a sas limbas minoritàrias.
Su testu inglesu impreat su tèrmine “limba madre” e nois a sa matessi manera amus impreadu sa paràula limba nadia, pessende a su sardu, custu ca amus prus cussèntzia chi su sardu est limba che a s’italianu e si unu lu cheret, podet impreare sa limba sarda in cale si siat àmbitu finas a bortare unu testu litùrgicu.