lunedì 11 giugno 2007

Sa limba a intro de su coro!!!

Pro totu sa gente sarda chi amat sa terra sua e sa limba
In su mese de freàrgiu apo comintzadu unu master de comunicatzione e tradutzione de limba sarda, sa cosa prus curiosa est chi dae sa prima die totu cantos amus chistionadu in sardu, bos cherio nàrrere chi totus sos chi frecuèntana custu master iscrient cun sas normas de sa L.S.C. custas normas las podides agatare in su situ chi sighit, si de aberu seis amorados de sa limba nostra, nessi pompiadelas

mercoledì 6 giugno 2007

CONTUS DE BIDDA MIA (versi)
1
Candu pensu a sa storia de Sardigna
mi benit su xiorbeddu in tribullia
ca de si nai libera nnu è digna,
ma srebidora che sa bidda mia,
c'a tentu sempri grandu disprexeri
po ai biviu sempri asutt'e meri.
2
Cun su fisicu basciu ereditau
pareus sa copia de unu Portoghesu,
e nd'eu pigau de su Cartaginesu
su modu ddi essi sempr'arrennegau.
De Bisanziu eus tentu s'istruzioni
de ponni donnia cosa in discussioni.

3
De s'Arabu teneus su cabori
s'ogu nieddu e biu, sa calidadi
de acculli s'ospiti cun su bonu cori
ca seus campionis de ospitalidadi.
E su linguaggiu est totu un'ammesturu
de Catalanu cun Latinu puru.
4
Sia su Pisanu che su Genovesu
anti fatu cument'a su Romanu
e s'Austriacu e su Piemontesu:
chi nci fu de furai, ponianta manu.
Po fortuna de cussa cambarada
nnu est'abarrada bona nomenada.
5
Cun sa Spagna però sa situazioni
esti stada diversa e depu scriri
ca po duxentus annus sa regioni
ha tentu tempus de si civiliri,
tant'est beru ca s'Universidadi
bessid a pillu propriu in cuss'edadi.

6
Ma bireus in ordini de fai
sa storia de unu populu ch'est avesu
a si depi de sempri assugettai
a chini totu nd'est beniu de tesu.
E app'a parri maccu candu nau
ca oi puru est'assugettau
Fonte:
http://users.libero.it/bonifax/estratti.html

giovedì 24 maggio 2007

martedì 22 maggio 2007

Sa calada de su sole



S'annu coladu aio fatu unu rigore de pranos, a sa fine non seo resurtada a nde cumprire mancu unu, sa vida at leadu su cursu suo e totu su chi aio chèrfidu fàghere non l'apo fatu. In cumpensu apo coladu totu sos seros de s'istiu cun sas amigas mias passizende peri sos caminos de sos sartos e inghìriu inghìriu a sa bidda, mi so godida onni sero sa calada de su sole. Cun custa imàghine bos cherzo amustrare cantu podet èssere meravizosu su de cuntemplare una cosa sìmile

venerdì 18 maggio 2007

mercoledì 16 maggio 2007

CONCILIO VATICANO II

Costituzioni
Sacrusanctum Concilium
36. §1. Linguae latinae usus, salvo particulari iure, in Ritibus latinis servetur. (Latino)

§2. Cum tamen, sive in Missa, sive in Sacramentorum administratione, sive in aliis Liturgiae partibus, haud raro linguae vernaculae usurpatio valde utilis apud populum exsistere possit, amplior locus ipsi tribui valeat, imprimis autem in lectionibus et admonitionibus, in nonnullis orationibus et cantibus, iuxta normas quae de hac re in sequentibus capitibus singillatim statuuntur.

§3. Huiusmodi normis servatis, est competentis auctoritatis ecclesiasticae territorialis, de qua in art. 22 § 2, etiam, si casus ferat, consilio habito cum Episcopis finitimarum regionum eiusdem linguae, de usu et modo linguae vernaculae statuere, actis ab Apostolica Sede probatis seu confirmatis.

§4. Conversio textus latini in linguam vernaculam in Liturgia adhibenda, a competenti auctoritate ecclesiastica territoriali, de qua supra, approbari debet.

36. A língua litúrgica: traduções (Portoghese)

1. Deve conservar-se o uso do latim nos ritos latinos, salvo o direito particular.

2. Dado, porém, que não raramente o uso da língua vulgar pode revestir-se de grande utilidade para o povo, quer na administração dos sacramentos, quer em outras partes da Liturgia, poderá conceder-se à língua vernácula lugar mais amplo, especialmente nas leituras e admonições, em algumas orações e cantos, segundo as normas estabelecidas para cada caso nos capítulos seguintes.

3. Observando estas normas, pertence à competente autoridade eclesiástica territorial, a que se refere o artigo 22.2, consultados, se for o caso, os Bispos das regiões limítrofes da mesma língua, decidir acerca do uso e extensão da língua vernácula. Tais decisões deverão ser aprovadas ou confirmadas pela Sé Apostólica.

4. A tradução do texto latino em língua vulgar para uso na Liturgia, deve ser aprovada pela autoridade eclesiástica territorial competente, acima mencionada.

D. Normas para a adaptação da Liturgia à índole e tradições dos povos





36. Llengua litúrgica (Catalano)


Es conservarà l’ús de la llengua llatina en els ritus llatins, excepte dret particular.
No obstant això, com l’ús de la llengua vulgar és molt útil per al poble en no poques ocasions, tant en la Missa com en l’administració dels Sagraments i en altres parts de la Litúrgia, se li podrà donar una major cabuda, especialment, en les lectures i admonicions, en algunes oracions i cants, conforme a les normes que sobre aquesta matèria s’estableixin en cada cas en els capítols següents.
El compliment d’aquestes normes, serà d'incumbència de la competent autoritat eclesiàstica territorial, de la qual es parla en l’article 22,2, determinar si ha d’utilitzar-se la llengua vernacla i en quina extensió; si fes menester es consultarà els Bisbes de les regions limítrofes de la mateixa llengua. Aquestes decisions han de ser acceptades, és a dir confirmades per la Seu Apostòlica.
La traducció del text llatí a llengua vernacla, que ha d’usar-se en la Litúrgia, ha de ser aprovada per la competent autoritat eclesiàstica territorial abans esmentada.






Lengua litúrgica (Castellano)

36. § 1. Se conservará el uso de la lengua latina en los ritos latinos, salvo derecho particular.
§ 2. Sin embargo, como el uso de la lengua vulgar es muy útil para el pueblo en no pocas ocasiones, tanto en la Misa como en la administración de los Sacramentos y en otras partes de la Liturgia, se le podrá dar mayor cabida, ante todo, enlas lecturas y moniciones, en algunas oraciones y cantos, conforme a las normas que acerca de esta materia se establecen para cada caso en los capítulos siguientes.
§ 3. Supuesto el cumplimiento de estas normas, será de incumbencia de la competente autoridad eclesiástica territorial, de la que se habla en el artículo 22, 2, determinar si ha de usarse la lengua vernácula y en qué extensión; si hiciera falta se consultará a los Obispos de las regiones limítrofes de la misma lengua. Estas decisiones tienen que ser aceptadas, es decir, confirmadas por la Sede Apostólica.
§ 4. La traducción del texto latino a la lengua vernácula, que ha de usarse en la Liturgia, debe ser aprobada por la competente autoridad eclesiástica territorial antes mencionada.



36. 1. Particular law remaining in force, the use of the Latin language is to be preserved in the Latin rites. (Inglese)

2. But since the use of the mother tongue, whether in the Mass, the administration of the sacraments, or other parts of the liturgy, frequently may be of great advantage to the people, the limits of its employment may be extended. This will apply in the first place to the readings and directives, and to some of the prayers and chants, according to the regulations on this matter to be laid down separately in subsequent chapters.

3. These norms being observed, it is for the competent territorial ecclesiastical authority mentioned in Art. 22, 2, to decide whether, and to what extent, the vernacular language is to be used; their decrees are to be approved, that is, confirmed, by the Apostolic See. And, whenever it seems to be called for, this authority is to consult with bishops of neighboring regions which have the same language.

4. Translations from the Latin text into the mother tongue intended for use in the liturgy must be approved by the competent territorial ecclesiastical authority mentioned above.

36. Latino e lingue nazionali nella liturgia (Italiano)

L'uso della lingua latina, salvo diritti particolari, sia conservato nei riti latini.
Dato però che, sia nella messa che nell'amministrazione dei sacramenti, sia in altre parti della liturgia, non di rado l'uso della lingua nazionale può riuscire di grande utilità per il popolo, si conceda alla lingua nazionale una parte più ampia, specialmente nelle letture e nelle ammonizioni, in alcune preghiere e canti, secondo le norme fissate per i singoli casi nei capitoli seguenti.
In base a queste norme, spetta alla competente autorità ecclesiastica territoriale, di cui all'art. 22- 2 (consultati anche, se è il caso, i vescovi delle regioni limitrofe della stessa lingua) decidere circa l'ammissione e l'estensione della lingua nazionale. Tali decisioni devono essere approvate ossia confermate dalla Sede apostolica.
La traduzione del testo latino in lingua nazionale da usarsi nella liturgia deve essere approvata dalla competente autorità ecclesiastica territoriale di cui sopra.
FONTI
www.vatican.va
www.arqbcn.org